El Segre, el riu més llarg de Catalunya
Al riu Segre Dotat d'una gran càrrega simbòlica, tradicionalment el riu ha ocupat una posició destacada en l'imaginari de les societats de ribera. Les antigues creences i els costums de les nostres terres mostren el riu com a generador de vida i de fertilitat, així com un element renovador i purificador. Malgrat tot, en altres casos, com les riuades o els ofegats, el riu personifica la por de la natura desbocada i, per tant, s'associa a la mort i a l'oblit. Des de sempre, el riu ha estat una font d'inspiració literària, un recurs simbòlic, una metàfora poètica que ha servit per expressar ...
Quan el riu Segre fluïa lliurement
Una parada de rais o tramades davant de Lleida, cap al 1900. Fotografia Arxiu de l’Ateneu Popular de Ponent Cap a l’any 1900, el riu Segre presentava una imatge molt diferent de la que ofereix avui dia. La seva presència imponent determinava la façana fluvial de la ciutat i conformava, a més, un extens corredor natural on els espais d’areny coexistien amb el riu. El caràcter irregular del seu règim de cabals dibuixava un paisatge fluvial en constant transformació: durant els mesos de poc cabal, els arenys dominaven els marges; en canvi, durant els períodes de més cabal, ...
La Cerdanya, bressol del Segre
Prop del naixement del Segre a l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord). El riu Segre neix al massís del Puigmal, a l’Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord, prop del pic que rep el seu nom i a uns 2.500 metres d’altitud. Els seus 265 km el converteixen en el riu més llarg i de major superfície de conca dels rius catalans i, amb una conca de 8.167 km2 en territori català, suposa prop del 70% del territori de les comarques de Ponent, excloent-hi les conques de les Nogueres i la Garona. El curs alt del Segre està format per un conjunt de petits ...
El riu és empresonat per les preses
El riu és empresonat per les preses. Construcció de les comportes de La Canadiense a Lleida, per derivar el cabal del riu al canal de Seròs, cap al 1914. Foto: Arxiu Ateneu Popular de Ponent El 30 de novembre de 1912 es comença a construir el canal de Seròs. En el mateix període, es construeix també la presa de la Mitjana de Lleida, que és la barrera que tanca el pas al Segre per derivar uns 60 m3/s al canal de Seròs. És a partir d’aquella època que el riu Segre i, per extensió, la resta de rius pirinencs ...
Lleida la terra de rius
A l’altura del terme de Corbins, el Segre guanya cabal, ja que incorpora les aigües de la Noguera Ribagorçana La conformació geomorfològica de la plana de Lleida, en forma de depressió que assoleix els mínims d’altitud respecte als sectors circumdants, ha afavorit que, per efecte de la gravetat, tots els cursos d’aigua del sector sud dels Pirineus siguin afluents del riu Segre en circular aquest pel centre de la cubeta de la depressió conformada per les comarques del pla. El Segre es configura com l’eix de la seva conca i, al llarg del seu recorregut, va engolint tots els rius i ...
Les funcions ecològiques i socials del riu
Gent banyant-se a la platja de Balaguer, a les aigües del Segre, entre els anys 50 i 60. Fotografia Arxiu Ateneu Popular de Ponent El riu Segre i, per extensió, tots els rius compleixen funcions essencials per al desenvolupament de la vida, ja que són grans reservoris de recursos vitals, començant pel recurs que els personalitza: l’aigua. Els rius, com a ecosistemes, són els que acullen la major diversitat d’espècies de tots els ambients naturals terrestres i també els reguladors del sistema hidrològic a través de la recàrrega d’aqüífers a la plana d’inundació, ja que la seva capacitat ...
La força del riu sega les muntanyes
Camí medieval que recorre el congost dels Tres Ponts, a l’Alt Urgell. Foto: Joan Vàzquez El riu Segre creix a mesura que incorpora afluents a les seves dues ribes, amb els quals guanya força i impuls i li permeten superar totes les barreres naturals que sorgeixen al seu pas. Al poble de Llo, a l’Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord, es troben les gorges del Segre, un petit tram on el riu ha excavat un pas entre les roques dures de l’era primària perquè la plana cerdana el deixi passar lliurement. Aigües avall, el Segre s’endinsa als contraforts prepirinencs de l’Alt Urgell. En arribar ...
El riu i les primeres indústries
Tramades de rai desmuntades i traslladades a la Casa Rossell i Vilà, cap al 1910 (Fons Porta, IEI). Foto: Arxiu Ateneu Popular de Ponent Al llarg de la història, la força motriu de l’aigua ha estat utilitzada com a font d’energia neta, fet que ha afavorit la implantació de les primeres indústries vora els cursos fluvials. i els primers equipaments industrials que l’utilitzaven van ser els molins. Malgrat que el mecanisme sempre és el mateix —molins hidràulics o d’aigua—, n’hi ha hagut de molts tipus. Els més estesos i coneguts han estat els relacionats amb la producció agrícola: el molí fariner, el molí d’oli, etc. ...
El riu fa la major horta del Segre
Vista aèria d’un tram de l’horta més important del Segre, l’Horta de Lleida. Fotografia de l’ICC Al seu pas, el riu sedimenta uns sòls d’alta qualitat productiva. Per això, històricament els marges fluvials han estat zones cultivades i treballades, tot rebent el nom d’hortes. El Segre, en el seu recorregut, ha anat creant hortes en tots els pobles riberencs. No obstant això, l‘horta més important del Segre és la de Lleida, amb unes 6.500 hectàrees i més de 10.000 habitants a causa de l’acció de les grans avingudes. L’Horta de Lleida ja era treballada en època romana i, molt ...
La Sobreexplotació del riu
La conca del riu Segre és una de les més alterades. La manca de cabal ecològic en bona part del curs del Segre i dels seus afluents n’és una de les causes principals. La principal causa d’aquesta manca de cabal són les grans captacions que es realitzen a la seva llera per concessions abusives de regs, com el del canal d’Urgell i altres. Regs que, en l’actualitat, ja suposen 105.351 hectàrees i una demanda de 846,15 hm3/any, sense sumar els projectes del Segarra-Garrigues, el de la Llitera Alta i l’ampliació de regadius del canal d’Urgell, que sobrepassaran amb escreix la demanda de 1.000 hm3/any. D’altra banda, cal tenir ...
El riu a les avingudes ocupa el seu territori
El riu Segre ha estat un riu sotmès a les avingudes de forma reiterada. El règim d’avingudes coincideix amb els períodes més plujosos, que es produeixen els mesos finals de la primavera, coincidint amb el desglaç i la tardor. El riu Segre ha patit les avingudes més enèrgiques i impactants, especialment en el curs baix, atès el gran increment de cabals que aporten els seus tres importants rius tributaris: la Noguera Pallaresa, la Ribagorçana i el Cinca, que s’incorpora prop de l’Aiguabarreig amb l’Ebre. Lleida ha estat la ciutat riberenca del Segre que ha vist el riu més enfurismat i majestuós alhora, a causa de la seva situació al ...
El riu, un patrimoni únic
El martinet blanc és una de les espècies del ric i únic patrimoni ecològic del riu Segre. Foto: Félix Fernández La diversitat d’espècies d’aigua dolça és molt alta comparada amb la d’altres ecosistemes. Els hàbitats d’aigua dolça representen menys de l’1% de la superfície del món, però són la llar de més del 25% de tots els vertebrats descrits. Els rius són, alhora, un dels hàbitats que tenen més espècies en situació crítica i en perill d’extinció, especialment perquè depenen d’un entorn molt limitat, del qual no poden sortir. Ens referim a espècies com el cranc autòcton de riu, ...
Recuperar el riu, un dret fonamental
Piragües al congost del Segre, a Alòs de Balaguer. Gaudir del riu és un dret que ningú ens pot negar. Fotografia: Antonio Valverde Durant molts anys, la percepció que s’ha tingut del riu ha estat limitada a una idea del progrés que relega al no-res tot allò que no sigui urbà i productiu. D’una banda, s’ha mostrat una imatge totalment negativa del riu com un espai marginal i degradat, poc higiènic i feréstec i vist com un espai no urbanitzat i, per tant, que no existeix o que, en cas d’existir, ho fa sota sospita. De l’altra, es ...
Lleida Ambiental
Lleida Ambiental estendrà la defensa per un cabal òptim del riu Segre a 60 municipis i 300 organitzacions»Bon Dia – Dissabte 16, Gener de 2010
L’aigua del riu Segre, a l’altura de la ciutat de Lleida, s’ha convertit aquest dissabte en la protagonista d’un dels actes inicials de l’Any del Segre, en defensa de la qualitat ambiental d’aquest riu, el tercer més contaminat de Catalunya.
Entitats ecologistes i institucions de Ponent preparen ara un [...]
Els grups municipals de PSC, CIU, ERC, ICV, PP i Ismael Zapater, regidor no adscrit, a l’Ajuntament de Lleida, a través dels seus portaveus, presenten al Ple d’aquesta corporació del mes de desembre de 2009 la següent:
MOCIÓ
El riu Segre té una gran importància social, històrica i ambiental per la ciutat de Lleida i ha estat [...]
Diari Segre – 22/12/2009
Un pla de gestió del Govern recull aquesta possibilitat davant d’emergències.
Ipcena alerta que el nou pla de gestió dels recursos hídrics de la Generalitat preveu transvasaments del Segre a Barcelona en casos d’emergència.
Un nou pla de la Generalitat per a la gestió dels recursos hídrics a Catalunya preveu la possibilitat de transvasar [...]
Al riu Segre
Dotat d’una gran càrrega simbòlica, tradicionalment el riu ha ocupat una posició destacada en l’imaginari de les societats de ribera.
Les antigues creences i els costums de les nostres terres mostren el riu com a generador de vida i de fertilitat, així com un element renovador i purificador. Malgrat tot, en altres casos, com [...]
Segre – 2/10/2009
L’Agrupació Lleida Ambiental denuncia interessos econòmics de la companyia elèctrica en l’últim estudi presentat a la Paeria
L’Agrupació Lleida Ambiental denuncia que la negociació prevista entre la Paeria, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i Endesa per triplicar el cabal del riu Segre a la ciutat de Lleida respon a interessos privats de la companyia [...]
La Mañana – 25/12/2008
El Centre Excursionista de Lleida, l’Ateneu Popular de Ponent i Ipcena van crear ahir la plataforma social Lleida Ambiental amb l’objectiu de potenciar els valors naturals començant pel riu Segre com a eix vertebrador i de referència de Lleida i el seu entorn com de la horta de la capital del Segrià.
Les [...]
