L’aigua del riu Segre, a l’altura de la ciutat de Lleida, s’ha convertit aquest dissabte en la protagonista d’un dels actes inicials de l’Any del Segre, en defensa de la qualitat ambiental d’aquest riu, el tercer més contaminat de Catalunya.

Entitats ecologistes i institucions de Ponent preparen ara un front comú per retornar el Segre a un estat òptim abans del 2015. Per això, aquest primer trimestre de l’any s’ha de constituir una comissió que vetllarà per la recuperació dels nivells d’aigua. La campanya de l’organització Lleida Ambiental es farà arribar als seixanta municipis per on transcorre el riu i a tres-centes organitzacions del territori. L’Ajuntament de Lleida ja hi dóna suport.

Amb una temperatura de l’aigua de 6 graus centígrads, una quinzena de persones s’han atrevit a banyar-se aquest matí al riu Segre, on el canal de Seròs s’emporta aigua per produir energia. Precisament, l’organtizació Lleida Ambiental reivindica la recuperació dels cabals necessaris per evitar la contínua degradació del riu, que si bé no té una alta presència industrial, sí que pateix els efectes de les hidroelèctriques.

El portaveu de l’entitat, Joan Vázquez, ha destacat el suport institucional que ha rebut la iniciativa, que vol avançar-se a l’obligatorietat de la directiva europea “Marc de l’aigua” que obligarà els països a mantenir tots els seus rius en bon estat.

En aquest acte s’ha comptat amb la participació de piragüistes, bombers i protecció civil que han vetllat en tot moment per la seguretat dels banyistes, que s’han tirat a l’aigua equipats amb neoprè i han fet un tomb per una de les illes que hi ha al Parc de la Mitjana de Lleida. Alguns s’han tirat a l’aigua tant sols amb banyador, però de seguida n’han sortit. Un dels banyistes ha estat el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Lleida, Txema Alonso. L’acte ha congregat uns 150 espectadors que han pogut adherir-se al manifest en defensa del Segre.

“És lla pijtor època per banyarse però això demostra que la defensa del riu és ferma”,  ha assegurat Joan Vazquez. El riu Segre aporta el 25% del cabal a l’Ebre, però malgrat això, és el més contamitat del país després del Llobregat i el Besòs. El Segre transcorre per 265 quilòmetres, fet que el converteix en el riu més llarg de Catalunya.

MOCIÓ

El riu Segre té una gran importància social, històrica i ambiental per la ciutat de Lleida i ha estat eix de desenvolupament, condicionant de la forma de la ciutat i generador d’oportunitats d’activitats.

Atès la proposta realitzada per algunes entitats cíviques de la ciutat, en concret, el Centre Excursionista de Lleida, l’Ateneu Popular de Ponent i Ipcena, reunits sota el nom d’Agrupació Social Lleida Ambiental, d’aglutinar tot un seguit d’accions, d’estudis i de propostes de millora al voltant del riu Segre durant l’any 2010 recollides en l’anomenat Manifest pel riu Segre.

Atès la importància de realitzar activitats que ajudin a un millor coneixement dels valors del riu Segre i que impliquin activament la ciutadania en la seva descoberta, conservació i ús, que ja es realitzen puntualment a la ciutat impulsades per institucions i entitats diverses però que fóra interessar coordinar i impulsar.

Per aquests motius proposem al Ple l’adopció dels següents:

ACORDS

1-El Ple de l’Ajuntament de Lleida s’adhereix al “Manifest pel Riu Segre” impulsat per l’agrupació Lleida Ambiental.

2-Que l’Ajuntament de Lleida declari el 2010 com “Any del riu Segre” com recull el Manifest pel riu Segre, amb l’objectiu de fer un reconeixement al riu que ha estat lligat a la història de la ciutat de Lleida i que aquest any es dediqui a la difusió de coneixements, les activitats de divulgació ambiental i la recerca de solucions sobre les problemàtiques i les oportunitats que ofereix el riu Segre al seu pas per Lleida.

3-L’Ajuntament de Lleida crearà, durant el primer trimestre de l’any 2010 una comissió específica sobre “l’any del riu Segre”, integrada per tots els grups municipals així com les entitats cíviques de la ciutat que treballin en l’àmbit del medi ambient, per debatre les qüestions plantejades anteriorment així com tot allò que faci referència al riu Segre al seu pas per Lleida.

Lleida, 23 de desembre de 2009

Un pla de gestió del Govern recull aquesta possibilitat davant d’emergències.

Ipcena alerta que el nou pla de gestió dels recursos hídrics de la Generalitat preveu transvasaments del Segre a Barcelona en casos d’emergència.

Un nou pla de la Generalitat per a la gestió dels recursos hídrics a Catalunya preveu la possibilitat de transvasar cabals del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona en cas de forta sequera i amenaça de desproveïment per a la capital catalana, com va succeir a l’estiu del 2007. Així ho va advertir ahir el secretari general d’Ipcena, Joan Vàzquez, que va apuntar que l’associació hi presentarà al·legacions al considerar que el departament de Medi Ambient envaeix competències de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

El pla per a la gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, actualment en període d’informació pública, apunta en un dels annexos la possibilitat d’incrementar el subministrament d’aigua del sistema Ter-Llobregat amb “aportacions de fora del sistema, sense concretar-ne ni l’origen ni el punt de connexió”. Al mateix document apareix un mapa on es pot veure una conducció d’aigua des de Barcelona en direcció nord-oest, que acaba en un punt no determinat, fora de la conca barcelonina i a l’oest dels embassaments de Sant Ponç i la Llosa del Cavall, al Solsonès.

Ipcena, membre de l’associació Lleida Ambiental, va presentar ahir a Lleida, juntament amb representants de l’Ateneu Popular de Ponent i el Centre Excursionista de Lleida, una campanya per impulsar al llarg de l’any que ve un augment en el cabal del Segre i millores en la qualitat de les aigües i de l’entorn del riu en l’horitzó del 2015.

L’entitat ha editat calendaris amb les activitats que organitzaran al llarg de l’any.

Dotat d’una gran càrrega simbòlica, tradicionalment el riu ha ocupat una posició destacada en l’imaginari de les societats de ribera.

Les antigues creences i els costums de les nostres terres mostren el riu com a generador de vida i de fertilitat, així com un element renovador i purificador. Malgrat tot, en altres casos, com les riuades o els ofegats, el riu personifica la por de la natura desbocada i, per tant, s’associa a la mort i a l’oblit.

Des de sempre, el riu ha estat una font d’inspiració literària, un recurs simbòlic, una metàfora poètica que ha servit per expressar un món interior de sensacions profundament arrelades al nostre subconscient col·lectiu. Així mateix, ha estat vist com un mirall que mostra una imatge canviant de la nostra memòria més profunda.

El riu Segre, des del seu naixement, al massís del Puigmal, a la Catalunya Nord, a prop del pic que rep el seu nom, fins al tram final, a l’Aiguabarreig amb el Cinca i l’Ebre, recorre 265 quilòmetres, fet que el converteix en el riu més llarg de Catalunya. El Segre articula la major xarxa hidrogràfica de Catalunya i conforma la principal artèria de les comarques de Lleida. Però la seva importància no es limita només al seu abast geogràfic, sinó que també conforma el principal referent identitari del nostre territori. Tots participem d’una manera més o menys directa dels seus beneficis.

Malauradament, i malgrat reconèixer la seva gran aportació, fa temps que s’aplica un model de gestió de l’aigua poc respectuós amb l’entorn, que percep el riu no tant com un bé natural, sinó com un recurs empresarial, és a dir, en clau de consum i explotació desmesurada de l’aigua. Això ha suposat una gran pressió per a un ecosistema fluvial fràgil, de manera que, ara per ara, la seva recuperació sembla inviable si no es canvia el model de gestió.

Avui dia, el riu Segre presenta en molts dels seus trams un aspecte inquietant. El principal problema és la manca de cabal a causa, fonamentalment, de la sobreexplotació dels seus recursos hídrics. Per exemple, aigües avall de Lleida el riu hauria de portar el cabal més gran de la conca i les aportacions diàries poques vegades superen els 2 m3/s, quan, segons estimacions de les mateixes administracions hidràuliques (ACA i CHE), s’hauria de situar entre els 23 i els  29 m3/s. La manca de cabal accentua un segon greuge, la contaminació, que any rere any es veu incrementada i n’afecta greument la qualitat ambiental. La CHE, en la proposta del 2008 del nou PH, ja considera que més del 75% del curs del riu Segre té problemes de contaminació. Ni les aportacions ni el grau de contaminació actual no respecten els requeriments ambientals necessaris que haurien de garantir la regeneració de l’ecosistema fluvial. Per tant, estem assistint a un procés irremeiable de degradació del patrimoni natural del riu, així com a la pèrdua d’oportunitats i qualitat de vida dels pobles i ciutats riberenques i de la corresponent activitat agrícola tradicional.

Ens trobem davant d’un greuge ambiental i social de gran magnitud!!

La directiva marc de l’aigua exigeix que el 2015 tots els rius europeus estiguin en bones condicions ecològiques. En compliment d’aquesta directiva europea, les administracions hidràuliques competents, com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre o l’Agència Catalana de l’Aigua, han estat definint una proposta de cabal ecològic per a cada tram.

Per tant, ara és el moment de retornar al riu la seva dignitat i recuperar altres valors i funcions, com l’agrícola, l’ambiental o la social. Per aquest motiu,
i amb un horitzó d’actuació fins al 2015, l’agrupació d’entitats Lleida Ambiental es marca com a objectiu principal la recuperació integral del riu Segre i es proposa assolir els objectius següents:

1 Recuperar el cabal ambiental necessari en concordança amb el compliment de la directiva marc de l’aigua, per tal d’evitar que la seva contínua degradació el faci irrecuperable.

2 Establir, a partir d’un debat obert a tota la ciutadania i agents implicats, un nou model d’ús i gestió del riu que faci compatibles els aspectes productius, ambientals, culturals i paisatgístics.

I ho volem fer amb el suport de les institucions locals, comarcals i el moviment associatiu del territori, amb la voluntat de coordinar-nos i emetre peticions i accions consensuades que puguin tenir una major incidència davant dels organismes decisoris i, al mateix temps, treballar de manera coordinada per grups en cada tram del riu: l’alt, el mitjà i el baix.

L’AMOR VORA EL RIU

Silvia, recordes l’amor vora el riu,
entre els verns i l’heura?
I l’aigua que corre, mirall que somriu
nom s que ens hi volgu ssim veure!
Barques passaven plenes de canc,ons.
No les v iem pas, nom s se sentien.
Veus d’aigua: Ad u, ens feien – i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.

Màrius Torres

Josep Vallverdú, en la seva obra Proses de Ponent,
dedica un dels capítols al riu Segre, referint-se al
“riu més llarg de Catalunya”:

“ Qui m s qui menys, tots estem d’acord
que les ciutats que travessa un riu s n
alegres, vives… Una ciutat travessada per
un riu de bon cabal sembla vivificada
doblement.”

Per la dignitat del nostre riu Segre:

el riu més llarg de Catalunya

Declarem el 2010 Any del Riu Segre

L’Agrupació Lleida Ambiental denuncia interessos econòmics de la companyia elèctrica en l’últim estudi presentat a la Paeria

L’Agrupació Lleida Ambiental denuncia que la negociació prevista entre la Paeria, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i Endesa per triplicar el cabal del riu Segre a la ciutat de Lleida respon a interessos privats de la companyia elèctrica. Els ecologistes argumenten que mentre aquesta operació ha de garantir un cabal mínim de 5 metres cúbics per segon, estudis anterios de les administracions competents hidràuliques, com són la CHE i l’ACA, coincideixen en que el cabal hauria d’establir-se a l’entorn dels 23 metres cúbics per segon -el riu té actualment un cabal d’entre 1,5 i 1,8 metres cúbics- i no hauria d’estar mai per sota dels 15 en època de sequera. En aquest sentit, els ecologistes denuncien que el resultat de l’estudi presentat respon a interessos de la companyia elèctrica, que és qui ha d’aportar l’aigua necessària per recuperar el cabal ecològic derivant l’aigua del canal de Serós.

Malgrat tot els ecologistes confien que l’Ajuntament de Lleida rectifiqui en aquesta decisió. De fet tenen prevista una reunió el proper dilluns amb l’alcalde de Lleida on proposaran crear una comissió municipal per la conservació del riu Segre. L’objectiu és aconseguir recuperar ambientalment i socialment el riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida. A més, per tal de conscienciar la ciutadania de la importància de conservar el riu, Lleida Ambiental organitzarà una sèrie d’activitats durant el 2010, que proclamaran l’any del riu Segre com a monument viu de Lleida.

Les comportes de la Mitjana

]]> http://www.lleidaambiental.org/?feed=rss2&p=309 0