Al riu Segre

Dotat d’una gran càrrega simbòlica, tradicionalment el riu ha ocupat una posició destacada en l’imaginari de les societats de ribera.

Les antigues creences i els costums de les nostres terres mostren el riu com a generador de vida i de fertilitat, així com un element renovador i purificador. Malgrat tot, en altres casos, com les riuades o els ofegats, el riu personifica la por de la natura desbocada i, per tant, s’associa a la mort i a l’oblit.

Des de sempre, el riu ha estat una font d’inspiració literària, un recurs simbòlic, una metàfora poètica que ha servit per expressar un món interior de sensacions profundament arrelades al nostre subconscient col·lectiu. Així mateix, ha estat vist com un mirall que mostra una imatge canviant de la nostra memòria més profunda.

El riu Segre, des del seu naixement, al massís del Puigmal, a la Catalunya Nord, a prop del pic que rep el seu nom, fins al tram final, a l’Aiguabarreig amb el Cinca i l’Ebre, recorre 265 quilòmetres, fet que el converteix en el riu més llarg de Catalunya. El Segre articula la major xarxa hidrogràfica de Catalunya i conforma la principal artèria de les comarques de Lleida. Però la seva importància no es limita només al seu abast geogràfic, sinó que també conforma el principal referent identitari del nostre territori. Tots participem d’una manera més o menys directa dels seus beneficis.

Malauradament, i malgrat reconèixer la seva gran aportació, fa temps que s’aplica un model de gestió de l’aigua poc respectuós amb l’entorn, que percep el riu no tant com un bé natural, sinó com un recurs empresarial, és a dir, en clau de consum i explotació desmesurada de l’aigua. Això ha suposat una gran pressió per a un ecosistema fluvial fràgil, de manera que, ara per ara, la seva recuperació sembla inviable si no es canvia el model de gestió.

Avui dia, el riu Segre presenta en molts dels seus trams un aspecte inquietant. El principal problema és la manca de cabal a causa, fonamentalment, de la sobreexplotació dels seus recursos hídrics. Per exemple, aigües avall de Lleida el riu hauria de portar el cabal més gran de la conca i les aportacions diàries poques vegades superen els 2 m3/s, quan, segons estimacions de les mateixes administracions hidràuliques (ACA i CHE), s’hauria de situar entre els 23 i els  29 m3/s. La manca de cabal accentua un segon greuge, la contaminació, que any rere any es veu incrementada i n’afecta greument la qualitat ambiental. La CHE, en la proposta del 2008 del nou PH, ja considera que més del 75% del curs del riu Segre té problemes de contaminació. Ni les aportacions ni el grau de contaminació actual no respecten els requeriments ambientals necessaris que haurien de garantir la regeneració de l’ecosistema fluvial. Per tant, estem assistint a un procés irremeiable de degradació del patrimoni natural del riu, així com a la pèrdua d’oportunitats i qualitat de vida dels pobles i ciutats riberenques i de la corresponent activitat agrícola tradicional.

Ens trobem davant d’un greuge ambiental i social de gran magnitud!!

La directiva marc de l’aigua exigeix que el 2015 tots els rius europeus estiguin en bones condicions ecològiques. En compliment d’aquesta directiva europea, les administracions hidràuliques competents, com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre o l’Agència Catalana de l’Aigua, han estat definint una proposta de cabal ecològic per a cada tram.

Per tant, ara és el moment de retornar al riu la seva dignitat i recuperar altres valors i funcions, com l’agrícola, l’ambiental o la social. Per aquest motiu,
i amb un horitzó d’actuació fins al 2015, l’agrupació d’entitats Lleida Ambiental es marca com a objectiu principal la recuperació integral del riu Segre i es proposa assolir els objectius següents:

1 Recuperar el cabal ambiental necessari en concordança amb el compliment de la directiva marc de l’aigua, per tal d’evitar que la seva contínua degradació el faci irrecuperable.

2 Establir, a partir d’un debat obert a tota la ciutadania i agents implicats, un nou model d’ús i gestió del riu que faci compatibles els aspectes productius, ambientals, culturals i paisatgístics.

I ho volem fer amb el suport de les institucions locals, comarcals i el moviment associatiu del territori, amb la voluntat de coordinar-nos i emetre peticions i accions consensuades que puguin tenir una major incidència davant dels organismes decisoris i, al mateix temps, treballar de manera coordinada per grups en cada tram del riu: l’alt, el mitjà i el baix.

L’AMOR VORA EL RIU

Silvia, recordes l’amor vora el riu,
entre els verns i l’heura?
I l’aigua que corre, mirall que somriu
nom s que ens hi volgu ssim veure!
Barques passaven plenes de canc,ons.
No les v iem pas, nom s se sentien.
Veus d’aigua: Ad u, ens feien – i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.

Màrius Torres

Josep Vallverdú, en la seva obra Proses de Ponent,
dedica un dels capítols al riu Segre, referint-se al
“riu més llarg de Catalunya”:

“ Qui m s qui menys, tots estem d’acord
que les ciutats que travessa un riu s n
alegres, vives… Una ciutat travessada per
un riu de bon cabal sembla vivificada
doblement.”

Per la dignitat del nostre riu Segre:

el riu més llarg de Catalunya

Declarem el 2010 Any del Riu Segre