Dilluns, 7 juny de 2010

Cicle de converses: fotografia fluvial, de Blai Montserrat

Lloc: Centre Excursionista de Lleida

Dissabte, 13 de juny de 2010

Programa 2016 de la Federació Catalana de Piragüísme (categories: benjamí, aleví i infantil)

Federació Catalana de Piragüisme, Sicoris Club

Dimarts, 15 de juny de 2010

LES RIUADES DEL SEGRE:

En Carles Balasch ens donarà detalls de les diferents Riuades del Segre. En Carles és treballa a l’UdL com a hidròleg  i darrerament ha publicat llibres sobre el tema.

Lloc: Centre excursionista de Lleida, carrer Comerç, núm. 25

Hora: 20 h.

L’acte s’emmarca dins del cicle de xerrades al voltant del riu Segre que es realitza en motiu de l’any 2010, l’any del riu Segre.

Dissabte, 19 i 20 de juny de 2010

Sortida al naixement del riu Segre

FONTS DEL SEGRE:

Sortida a les 16 hores de Barris Nord (Lleida). Passeig de la Seu d’Urgell a les 18 hores.

Dormir al càmping de Salagosa (Catalunya Nord). Càmping Ilisa http://www.ilisa.fr

Dificultat: Normal. Possibilitat d’allargar l’excursió pujant al Pic del Segre.

I- Llocs per on passem:

Els banys de Llo:

El 1997 es van obrir els Banys de Llo per aprofitar les aigües calentes naturals i sulfuroses aprofitades antigament com a safareig. Si donem la volta pel costat del Segre al balneari el podrem veure.

El lloc és petit però complert. Una sala amb bany de vapor, una sauna, una banyera d’hidromassatge i una petita piscina amb raigs d’aigua. A més a més de vestidors, un petit bar i una piscina més gran a l’exterior amb aigua més calenta, que permet gaudir de l’entorn natural i del bruzim de la fressa del riu Segre que és allí mateix.

Un lloc ideal per relaxar-se de tornada de l’excursió. La seva pàgina web és: www.lesbainsdello.com Es obert cada dia de 10:00 a 19:30 hores.

Via ferrada de les Escaldilles. (ens passa just per sobre)

Si algú hi està interessat, el preu per accedir-hi és de 5 euros. Si es volen fer s’ha d’anar convenientment equipats amb casc, cordes, etc. Presenta dues opcions, totes dues una mica complicades tècnicament. Evidentment la sensació d’anar ascendint i veure com les gorges es van fent petites és única. La via acaba on hi ha l’ermita de Sant Fèlix.

Pàgina web amb fotos i per a saber més: http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/escaldilles_2002/

Ermita de Sant Fèlix. Per arribar-hi haurem d’agafar un trencant que hi porta. L’ermita esta enrunada però encara hi ha una estàtua de Santa Rita. Santa molt venerada a la zona per què segons diu la llegenda va salvar al poble de la verola.

Refugi de la culassa. El seu servei més apreciat és una font. Hem de buscar el corriol que ens portarà a les fonts del Segre. No és difícil de trobar, al fons del refugi seguint la muntanya.

Mas Patiràs. És el lloc on s’acaba la pista asfaltada. A aquesta masia s’elaboren formatges amb la llet d’un ramat de cabres. Els formatges són de diversos tipus i es poden comprar allí mateix.

Cova del Segre. Uns pocs quilòmetres de deixar el camí que ens portaria al coll de finestrelles (i a Núria), seguint pel marge francés del Puigmal trobem la cova del Segre, no és molt gran, ni espectacular, però ens indica que les fonts són a tocar.

Fonts del Segre. Destí final de l’excursió. Qui pensi veure unes fonts com les del Llobregat s’emportarà una decepció. Es tan modesta que els francesos hi han posat un tub de plàstic per canalitzar part de l’aigua i que la gent pugi beure més facilment.

II-L’entorn

Ens trobem al vell mig dels Pirineus, a la Cerdanya francesa. Es una excursió d’alta muntanya al seu tram final que comença més planera resseguint un petit riu, el Segre.Veurem doncs tots els típics elements d’aquest tipus d’excursions:

De tant en tant trobarem ramats de vaques, cabres i cavalls pasturant als prats.
En quan a la vegetació veurem una riquesa d’arbres important: sàlics, freixes, oms, faig i roures. També veurem avets i pi negre.

En l’apartat d’herbolari tenim romaní, farigola, roser bord i ruda.

Respecte a la fauna, apart dels ramats, podrem gaudir amb la visió d’algun rapinyaire, i d’espantadissos isards, cabirols i esquirols, tritons i barbs. A destacar també unes papallones molt curioses: les Parnasium i les Apollon. Més difícils de veure són els galls fers, les lludries o les guineus.

El paissatge és verd, com correspon a un territori humit, i les vistes de tota la vall i les gorges amb Sallagouse al fons són dignes de recordar amb una fotografia. Si és té temps i es conserven forces es pot pujar a la carena dels Pirineus, son gairebé 400 metres de desnivell, i fer el pic del Segre de 2848 metres des d’on es tenen vistes a les dues valls:

La del Segre i la Vall de Núria.

Per aquells que vulguin travessar els Pirineus per aquest punt (millor fer-ho pel coll de finestres o pel Puigmal). Poden anar en tren fins Puigcerdà i Sallagosa. D’allí anar a Llo a peu i seguir l’itinerari que seguien molts peregrins que anaven a Núria. Un cop feta latravessa, i ja feta la visita al santuari agafar l’últim cremallera de retorn cap a casa.

A aquesta zona de la Cerdanya francesa trobem força Campings i també la possibilitat
de fer recorreguts senderistes o en bicicleta perfectament senyalitzats.

Llo:

És un municipi agregat a Sallagosa de 133 habitants. El més interessant per visitar es l’esglèsia romànica i les restes que dalt del tossal es veuen del castells dels senyors de Llo.

Ipcena, Centre Excursionista de Lleida